ITINERARI BOTÀNIC PER LA COSTA DE MANRESA. ALCÚDIA

Escrito por canbaumanatura 10-06-2016 en ITINERARIS BOTÀNICS. Comentarios (0)


ITINERARI BOTÀNIC PER LA COSTA DE MANRESA. ALCÚDIA


En aquest itinerari es poden veure tres ecosistemes ben diferenciats, o mes be quatre, el primer marcat amb una línia vermella, és un típic litoral rocós, el segon marcat amb una línia groga, és un pinar, i per últim el marcat amb una línia blanca és un litoral arenós, el quart es un ecosistema antròpic, format a la vegada per dues zones diferents, una les cales de Sant Joan i Sant Pere, que estan explotades pel turisme i aguanten molta pressió i estan molt degradades baix un punt de vista botànic. No obstant s'hi poden observar als seus costats gran quantitat d’espècies arbustives que se protegeixen les unes a les altres dels forts vents i de la salinitat dels seus oratges, una altre part és una zona agrícola abandonada on s’hi poden distingir restes d’antigues sínies i una vegetació d’herbes anuals. Per altra banda prop de les urbanitzacions, és freqüent trobar-hi alguns exemplars de plantes exòtiques-invasores com el:

  Carpobrotus edulis.


                               Es tracta d’una espècie de la família de les Aïzoàcies, originària de Sudàfrica, fou intruïda a Europa amb finalitat ornamental i medicinal. Es té constància d’ella a Menorca des de l’any 1874,( Rodríguez Femenia).

                               Avui la podem trobar molt ben adaptada a tot el litoral mallorquí, tan rocós com arenós, sent una de les espècies més invasores de les  nostres illes.

  Començarem per l’itinerari vermell, el litoral rocós, està format per un sistema de dunes fòssil deixant la roca, marès, al descobert degut a la forta erosió soferta pels vents dominants.

Daucus carota  L.  Pastanaga, Zanahoria (cast).Espècie de la família de les umbel·líferes.Creix per tot arreu, és comú a les voreres dels camins i dins camps de conreu. La trobarem al llarg de tot l’itinerari. Floreix des de el mes d’abril fins el mes de juny. 


Crithmum maritimum L  Fonoll marí; Hinojo marino (Cast.). És torna tractar d’una espècioe de la família de les umbel·líferes. És molt comú per les roques de tot el litoral marítim. La floració va des de juny fins l’octubre. És una planta rica en vitamina C. Les fulles tendres sempre s’ha usat per menjar envinagrades. Això ha fet que siguin arrencades les plantes, per motius comercials, per gent poc experta. Fet que pot posar l’espècie en perill.

                               


Limonium minutum  Saladina. Les espècies d’aquest gènere, estan en continua evolució. Presenten un tipus de reproducció anomenat APOMIXIA, que és aparentment sexual però el la que l’embrió es forma sense fecundació prèvia i generalment sense meiosi. Amb aquest tipus de reproducció persisteixen les hibridacions,  d’aquesta manera a Mallorca s’han registrat més de 30 espècies, moltes d’elles endèmiques. La classificació d’Aquest gènere s’està revisant constantment.

Les plantes d’aquest gènere les podem trobar per tot el litoral, tant arenós com rocós. Les podem veure florides dins l’estiu.




 

Asteristicus maritimus (L) Less.  Planta de la família de les compostes, freqüent a zones rocoses properes a la costa. La podem veure florida de març a juny.

Aquesta espècie s’utilitza com ornamental.

                    


Asteriscus aquaticus  (L) Len.  Del mateix gènere que l’anterior ocupa els mateixos hàbitats, arenals i roques propers a la costa. La podem veure florida de març a juny.


 Senecio rodriguezii  Willk  Lletsó. Espècie inclosa dins la família de les compostes. Es pot trobar a les costes rocoses del nostre litoral. La floració te lloc entre març i juliol. Es tracta d’un endemisme de Mallorca i Menorca.


Launea cervicornis (Bois) F.Q. et Rothm Gatovell. Coixinet de la família de les compostes, propi del litoral rocós, floreix des d’abril fins a Maig. És endèmica de Mallorca i Menorca.


Evax pigmaea (L) Brot.  Espècie da la família de les compostes pròpia de llocs àrids, floreix de març a maig.

 

Phillyrea angustifolia  L  Aladern de fulla estreta. Ladierna de hoja estrecha (Cast.). Espècie de la família de les oleàcies. Habita per platges i per les garrigues de Es Pla. A Manresa el trobem mesclat amb altres espècies prop de la costa. Floreig des de març fins a maig. Les fulles són astringents.



 

Rhamnus alaternus L.  Aladern, Llampugol. Aladierno, Coscollino (Cast.). De la  família de les ramnàcies el seu habitat es més de muntanya no obstant el trobem a la zona que ens ocupa ala zona costera mesclat atapeït amb altre espècies protegint-se del vent de la mar. Es una planta polimorfa de fusta molt mal·leable per això s’utilitzava per fer culleres i forquetes de fusta. La floració te llolc entre els mesos de febrer i març.


  Thymelaea hirsuta L. Peu de milà. Matapollo (Cast). De la família de les Timeleàcies. És comú a les zones rocoses i pedregoses del litoral. Floeix des del març al maig.



 Lobularia maritima (L) Desv. Barba blanca. Mastuerzo marítimo (cast). Pertany a la família de les crucíferes. Se la pot veure per penyes marítimes i zones rocoses, també pels arenals i pinars propers a la costa. Floreix de novembre a juliol. Per ara no esta en perill però es troba en recessió si comparem amb anys enrere. 



 

Frankenia  hirsuta L. De la família de les frankeniàcies es troba tant a arenals com a costes rocoses. Floreix d’abril a juny.


Plantago coronopus  L. Cervina, Herba d’arenes, Banya de bou. Cuerno de  ciervo (cast.). Floreix d’abril a octubre. Comú a terreny arenosos, encara que també se’l trobe a zones costeres de roca.


 Rumex  bucephalophorus L  Vinagrella borda. Pertany  a la família de les poligonàcies , floreix entre febrer i maig. És una planta polimorfa fet que dua confusions a l’hora de identificar-la.



 

Haliminione portulacoides (L.)  Aellen .Verdolaga marina. De la família de las quenopodiàcies, la podem trobar pewr tota la costa d’Alcúdia i entre juny i setembre la podem veure florida.

               


Després de recórrer la costa per les roques entrem dins el pinar i seguirem l’itinerari marcat en color groc sobre el mapa d’inici.

  Observem unes plantes completament distintes formades per comunitat arbòries i arbustives, el primer que veiem és el Pi.

Pinus halepensis  Mill. Pi mediterrani, Pi blanc, Pi garriguenc. Pino carrasco, Pino blanco(cast.). Es troba estès per totes les illes, adoptant distintes formes segons l’entorn que l’envolta, així a zones castigades pel vent els trobem completament ajupits a ras de terra, o semblant un bonsai sobre els penya-segats de tramuntana.

Floreix dins la primavera fructificant dins la tardor  de l’any següent. És una espècie que un mateix arbre presenta flors masculines i flors femenines.



Pistacia lentiscus L: Mata. Lentisco (Cast.). Arbust de la família de les anacardiàcies (terebintàcies, per alguns autors), comú des de el nivell de la mar fins als 700 metres. Forma part de les garrigues i boscos mediterranis. Presenta peus masculins i peus femenins. Te propietats astringents. Dle fruit se extreia un oli que se usava  per l’enllumenat, llums de cruia. De la reina se’n treu  vernís. S’utilitza com a peu per empeltar el pistatxo ( Pistacia vera)



Ara descriurem tres estepes, son totes elles arbustos de la família de les cistàcies, i del gènere Cistus.

Cistus albidus L: Estepa blanca. Comú i molt ben adaptada des de el nivell de la mar fins a cotes de 1500 metres. Floreix des de març fins a maig. El nom de blanca el deu al color cendrós de les seves fulles, ja que el color de les flors és rosa.



Cistus monspeliensis L. Estepa Llimonenca. Arbust comú a la garriga, muntanya i dunes de la costa. Presenta fulles aferradisses i oloroses. Flors blanques i petites que es fan presents des de març fins el maig.



Cistus  salviefolius LEstepa negra. Es troba de manera abundant dins garrigues des Pla i de Muntanya fins els 1000 m d’altitud. Te les fulles fosques, i les flors blanques.



Euphorbia  dendroides  L: Lletrera. Lechetrezna (Cast.) pertany a la família de les euforbiàcies, i és de les poques lletreres arbustives, les fulles canvien de color passant de ser verdes a vermelles a finals de primavera, tal com ho fa la seva parenta Euphorbia  pulcherrima , coneguda com a flor de nadal, i molt emprada com ornamental. Creix prop de la mar i floreix dins els mesos de març i abril. No es un endemisme, però només es troba a Balears i el llevant Peninsular.



Fins ara ens hem fixat amb els arbres i arbusts  si ara calem un poc el cap podrem veure herbetes més petites però no per això menys interessants. Ara veurem dues espècies de la família de les orquídies i del gènere Oprhys. Parlant de les orquídies vull dir que és una família complicada per la facilitat que tenen per hibridar i reproduir-se de manera asexual i així queden fixats els caràcters dels híbrids. Per altra banda per que les orquídies puguin reproduir-se i sobreviure necessiten un fong específic per cada espècie, que viu en simbiosis amb la planta. Per altra banda, per la reproducció sexual utilitza els insectes, abelles, mosques,... la flor imita la forma del insecte i segrega  hormones sexuals femenines, d’aquesta manera el mascle, enganat,  intenta copular amb la flor i surt ple de pol·len, que repartirà a altres flors.

Ophrys bombiliflora Link. Mosques petites. És molt petita. Si obrim be els ulls la podrem veure dins els mesos de març i abril.



Ophrys tenthredinifera Willd. Mosques vermelles. Se la pot trobar per tor arreu. També dins el pinar de Manresa. Floreix els mesos de febrer i març.


Anagallis arvenisis L. Morrons. Hierba coral (cast.). Aquesta petita herba és da la família de les primulàcies, floreix des del mes febrer fins el mes de juny. Presenta dues varietats una flor blava var. Caerulea Gouan i la de flor vermella var. Phoenica Gouan


Merendera filifolia Cambessèdes. Safrà bord, Cástamo (cast.). aquesta planta de la família de les liliàcies floreix dins la tardo setembre – novembre. 


Ara comencem amb el tercer tram d’aquest itinerari es un tros de litoral arenós. Ens servirà de pròleg per un altre itinerari que serà exclusivament de litoral arenós més ben conservat, està dins la badia de Pollença i forma part de la reserva natural de s’Albufereta.

Vitex  agnus-castus L. Aloc, Alis. Hierba de la castidad, Zausgatillo (cast). Tant el seu nom específic com el seu nom popular fan referència les suposades propietats anti-eròtiques que presenta aquesta espècie, de la família de les verbenàcies. Floreix entre els mesos de juny i agost.



Les dues següents espècies pertanyen a la família de les crucíferes.

Cakile maritimum Scop.:  Rave de mar. Rucamar (Cast). Es troba per quasi tots els arenals, la poden veure florida des del mes de gener fins el mes de juny



Matthiola sinuata  R. Br.: Es tracta d’un alelhí silvestre el cultivat es de la espècie Matthiola incana. La podem trobar en els mateixos indrets que l’anterior espècie i floreix de maig a juny.



Glaucium flavum Crantz: Cascall de marina, Adormidera marítima (cast). De la família de les papaveràcies, es freqüent als litorals rocosos i arenosos. És una planta narcòtica i venenosa. Els seu làtex s’ha utilitzat per cremar fics.

Queda pendent el quart habitat d’aquesta zona: plantes associades a zones cultivades i a camins rurals. Aquest te entitat suficient com per tractar-lo en un espai monogràfic.